Projecte MARP

El projecte MARP cerca la modernització i millora de l’explotació, la qualitat del fruit i la seva competitivitat en els mercats locals i internacionals. Però la seva ambició va més enllà.

El projecte cerca millorar la competitivitat de les explotacions d’avellaner optimitzant-ne les tècniques de conreu tradicional, que al nostre camp es remunten a la seva reintroducció en el segle XIX. Es tracta d’emprendre assajos que permetin innovar i promoure l’eficiència i competitivitat sectorial per mitjà de dues palanques fonamentals: La primera és la tècnica de reg i la determinació de les dosis òptimes d’aigua; la segona, la implementació de la poda mecànica en les plantacions.

L’execució del projecte es desenvoluparà, amb la col·laboració de l’IRTA, al Mas del Víctor de Coselva.

Ús eficient de l’aigua de reg

L’avellaner redueix la seva capacitat productiva en condicions d’estrès hídric, cosa habitual en els nostres cultius a causa de l’escassetat d’aigua de reg i la seva mala distribució al llarg de l’any.

L’escassetat de recursos hídrics, els llargs períodes de sequera i la consegüent alteració dels cursos d’aigua s’han accentuat pel canvi climàtic. Per això resulta necessari optimitzar les estratègies de reg i la seva possible extensió de l’estació d’estiu a la primavera, i també la fertirrigació.

Els assajos tindran lloc al Mas del Víctor, amb avellaners de la varietat Negret –IRTA N-9– empeltat sobre peu Dundee, i es consideraran diverses hipòtesis de reg per degoteig i superfície i reg subterrani entre els mesos d’abril i setembre.

Es consideren 4 situacions

Reg per goteig i superfície, segons necessitats evapotranspiratives (ETc) i aportació des de juny a setembre (Tesis de referència, Ro).

Reg per goteig i superfície, segons les necessitats evapotranspiratives (ETc) i aportació des d’abril a setembre (Tesis alternativa, R1)

Reg per goteig i superfície, segons necessitats evapotranspiratives (ETc) i sondes d’humitat al sòl amb aportació des d’abril a setembre (Tesis alternativa, R2).

Reg subterrani, segons necessitats evapotranspiratives (ETc) i sondes d’humitat al sòl amb aportació des d’abril a setembre (Tesis alternativa, R3).

Poda mecànica

El cultiu tradicional de l’avellaner és molt intensiu en mà d’obra, a causa de les tasques de poda manual. La poda dels rebrots és difícilment mecanitzable, tot i que la cada vegada més estesa utilització de peus com el Dundee ha minimitzat el problema.

La poda de la part aèria de l’arbre permet rejovenir la plantació i que la llum hi penetri, i això ajuda a la inducció floral i l’augment de la producció de fruit. Al contrari que l’anterior, aquesta podria ser una tasca relativament senzilla de mecanitzar, encara que –tot i les creixents evidències dels seus avantatges– és una pràctica que genera certes reticències entre els agricultors tradicionals de Camp de Tarragona.

ARBRES
EN FORMACIÓ

L’assaig en arbres en formació es realitzarà amb arbres d’una anualitat, sense sortir del Mas. Es compararan les tesis de poda i es valoraran el seu creixement i possibles diferències de precocitat en la seva entrada en producció.

ARBRES EN
PLENA PRODUCCIÓ

Per analitzar el comportament dels arbres en plena producció, els assajos de mecanització de la poda es practicaran en tres finques de diferents característiques, totes en el centre experimental del Mas, en superfícies no majors a una hectàrea i sobre els que ja existeixen registres de producció. Les podes es realitzaran al llarg d’un període de tres anys; això permetrà podar només un terç dels carrers cada temporada de manera que se’n ressenti menys la producció, ja que l’avellaner només fructifica en branca vella.

Impacte

Els resultats del projecte permetran millorar les tècniques de conreu, optimitzar-ne la productivitat i proporcionar, així, un impacte beneficiós en el territori.

Els resultats obtinguts en l’experiència a les plantacions del Mas seran transferits al conjunt del sector mitjançant diferents vies de divulgació. Perquè l’ambició del Projecte MARP és conciliar d’una manera sostenible la tradició dels cultius centenaris i la preservació del nostre paisatge amb la innovació i la productivitat.

Per compartir el progrés del nostre camp amb la societat

IMPACTE
TÈCNIC

  • Pautes d’actuació a les plantacions d’avellaners, sobre els sistemes de regadiu en els arbres i les tècniques de poda.
  • Informació sobre les instal·lacions més adequades (rec soterrat, instal·lació de sensors, etc).
  • Coneixement de les dosis i èpoques de l’any en què l’avellaner necessita més aigua, d’acord amb el seu cicle biològic, per maximitzar la producció i qualitat del fruit.
  • Pautes sobre la poda mecànica i informació sobre la conveniència de realitzar-la en arbres adults i també en plantacions joves.

IMPACTE
SOCIAL

  • Contribució per preservar l’economia, treball i assentament de la població en determinades zones del conreu de l’avellaner a Tarragona i Girona.
  • Un resultat positiu de l’aplicació d’aquestes dues tècniques afavorirà que els agricultors no abandonin les seves plantacions d’avellaners.
  • Estímul a altres joves agricultors per a introduir-se al món de l’avellana i contribuir, d’aquesta manera, a mantenir el terreny agrícola al nostre país.

IMPACTE
ECONÒMIC

  • Rendibilització de la inversió en equips de control de rec, degut a l’ús de la quantitat indispensable d’aigua.
  • A la poda mecànica es produirà un estalvi en el cost de la mà d’obra (en nombre d’hores i de personal) respecte a la despesa de la poda manual.
  • S’estudiarà la fórmula del lloguer o compra de les màquines per a la poda mecànica entre els agricultors i les seves cooperatives.

IMPACTE
MEDIAMBIENTAL

  • En un entorn marcat pel canvi i la desertització climàtica, fer un ús eficient de l’aigua esdevé una prioritat.
  • Amb els assaigs de reg plantejats, l’agricultor sabrà quanta aigua necessita l’avellaner a cada moment, evitant el malbaratament i les pèrdues innecessàries d’un recurs tant escàs.
  • La poda mecànica augmentarà la fertilitat del terreny, gràcies a l’increment de la matèria orgànica provinent de la incorporació i descomposició de la pròpia fusta tallada.
  • A més, es millorarà la vida subterrània i la capacitat d’infiltració de l’aigua al sòl.